JARDINS ORIENTALS

JARDINS ORIENTALS

Jardins del temple de Kyoto (Japó)
Creats als segles XIII - XIV
Visitat el 2 de setembre de l’any 1985

Kyoto va ser capital de Japó de l’any 794 a 1868 va ser durant molt temps una ciutat- jardí rodejada de muntanyes. Kyoto va arribar a tenir 1650 temples budistes i 400 santuaris  sitoistas els quals  estaven rodejats de jardins, dels que queden avui, 15 son patrimoni de la humanitat de la UNESCO.

                    

Als jardins japonesos tot ha de contribuir a crear una complexitat, una pedra plantada estarà acompanyada per una pedra plana, un arbre esvelt per un matoll acolorit. 

Poc a poc s’estableix una espècie de gramàtica jardinera en que cada element té un significat i el seu complement.  

La edat d’or del jardins japonesos correspon al període Muromachi (1333- 1568) en que va crear un nou estil anomenat kare-sansui, el famós  “jardí sec” mol influent per el budisme zen i el seu elevat grau de abstracció.

                                                                                  

Els arbres estan classificats segons la seva forma, el seu color canviant  en les diferents estacions i la seua  ombra. El grau de fer els jardins està codificat en diferent estil i acabats.

 Huntington Botanical Gardens  San  Marino  (Califòrnia)

Creats l’any 1911

Visitat el 10 de setembre de l’any 1987

Els jardins botànics de San  Marino a San Gabriel de Califòrnia il·lustren la moda dels jardins japonesos en la seva època. Dissenyats  a partir de 1904 pel milionari Henry Edwards Huntingtin i amb l’ajuda d’un jove jardiner de un gran talent William Hertrich, pretenien reunir una col·lecció  de diversos tipus de jardins.

El Japanese Garden va ser en un primer moment, un petit llac amb camins creuats, terrasses i  una casa portada del Japó desmuntada, un segle desprès aquest jardí va arribar a la seva plenitud.

En aquest jardí es troba un exemple del típic jardí japonès, un jardí per passejar rodejat  d’aigua, plantes i arbres amb el contrast dels colors i de les matèries en una gama cromàtica, actualment l’espai consta de 15000 tipus de plantes.   

Jardins de Suzhou  (China)

Creats als segles XI - XIX

Visitat el 15 de setembre de l’any 1988

Els Jardins clàssics de Suzhou són un conjunt de jardins a la ciutat de Suzhou  de la província de Jiangsu  (Xina), estan considerats com Patrimoni de la Humanitat per la Unesco des de l'any 1997 i va ser ampliat al 2000. 

Suzhou és la ciutat de la Xina que més jardins conserva. La majoria d'aquests jardins pertanyien a cases particulars. L'arquitectura clàssica dels jardins xinesos inclou sempre quatre elements: roques, aigua, pavellons i plantes.

  

                                       

Pavelló de les ones blaves o pavelló Canglang, és el més antic construït a mitjans del segle XI, està envoltat per un fossat amb aigua que fa de mur del jardí. Construït durant la dinastia Song, al seu interior es troba el Temple dels Cinc-cents Savis on  estan esculpides 594 imatges que representen la història de Suzhou.

                               

El Jardí de l'administrador humil, ocupa gairebé cinc hectàrees el que el converteix en un dels més grans. Pertanyia a un alt funcionari quel va construir durant la dinastia Ming, i el Jardí del mestre de xarxes, és el més petit  ocupa tan sols mitja hectàrea. Va ser construït durant la dinastia Song  i va ser restaurat en el segle XVIII. 

M'APASSIONA VIATJAR

Perquè viatjant he après més geografia i història que la que em van ensenyar a batxillerat. Perquè viatjant he conegut cultures i formes de viure tan riques, que m’han fet créixer com a persona. Perquè allà on vaig, els mapes prenen forma i els llocs es transformen en espectaculars muntanyes i jardins. Perquè hi ha més pau en un  mantra que en un tractat internacional. Perquè la hospitalitat es tradueix en una Tassa de te i una conversa. Perquè la fruita té gust de fruita. Perquè el paisatge que mes m’agrada es el que encara no he vist.

Viatjar és aventura, aprenentatge, descoberta, llibertat. Es enlluernar-te amb els colors que despleguen les minories ètniques en un dia de mercat, és esquivar un eixam de rickshaws en un carrer de Delhi, és el frenètic anar i venir d’un mercat flotant en el delta del Mekong, és ensumar espiritualitat en un monestir budista, és el somriure d’un nen que no porta sabates i és meravellar-se amb els colors i els olors d’un jardí.

Com puc condemnar la meva existència a viure sense això? Senzillament, no puc . Per això cada dia planifico un viatge sense bitllet de tornada i, mentre penso com fer-ho, dedico el temps lliure a la meva altra passió, recordar aquest jardins mentre  escric . El bloc  “viatge pels jardins del món”   neix com a lloc on donar sortida als meus sentiments i sensacions envers dels llocs que he visitat. En forma de petites històries, anècdotes o contes, ressegueixo una ruta que he trepitjat, desgranant-ne la seva historia, els seus costums o la cultura dels seus pobles. El bloc té enllaços actualitzats a altres llocs web i blocs viatgers, a informació pràctica, a fotografies, vídeos i a tot allò que pugui ajudar a planificar un viatge.

El bloc te 6 entrades:

M’agrada viatjar.

Jardins àrabs.

Jardins orientals.

Jardins mongols.

Jardins barrocs i rococós
Jardins botanics

I ara que ja em coneixeu, només em queda presentar-me: em dic Jaume Palanca Solà  i us convido  a passejar una estoneta  per viatge pels jardins del món

Enllaços:

El bloc dels viatges

El bloc dels viatges: Viatge al Japó

Blogs i webs de viatge | Més Enllà, bloc de viatges

videos jardins versalles

videos jardins japonais

videos jardins peterhof 

ELS JARDINS       

Les primeres mencions de jardins  són de fa més de quatre mil anys, els més antics del qual en tenim constància són els de les cases de Pompeia.

Però en sabem mot poc dels meravellosos jardins xinesos que van provocar l’admiració de la gent cultivada de fa més de tres mil anys, dels meravellosos jardins penjants de Babilònia o del paradís de Ciro a Pasagardés que tant van fascinar als viatgers de l’Antiguitat.

L’historia del jardins, en gran part, no més existeixen a traves dels arxius, dels relats dels viatges, de persones, cartes, tractats, quadres, il·lustracions, plànols i més tard per la fotografia.

Des de el jardins de l’Alhambra fins al Botanical Gardens de Califòrnia, han passat varis segles però cada un d’elles posa de manifest la mateixa passió i visió que s’estima la naturalesa. Al marge de cada època, el gust dels jardiner i dels paisatgistes poden tenir ressonància.

Durant mol de temps la creació de jardins era un assumpte que  és limitava a un petit número d’especialistes com paisatgistes, arquitectes i jardiners. A partir del segle XX i cada vegada més intervenen artistes, dissenyadors, botànics i enginyers.
Actualment tot tom pot inspirar-se en les creacions de qual se vol d'aquests jardins del món.

JARDINS BOTANICS

JARDÍ BOTÀNIC MARIMURTRA de BLANES

Creat l’any 1918

Visitat l’any 2005

El creador del jardí botànic va ser Karl Faust. Dedicat al món empresarial, des de jove conserva l'afició naturalista que el porta a comprar terrenys a Blanes a partir del 1918. En complir 50 anys, el 1924, deixa les seves tasques directives i es dedica plenament a la formació del jardí botànic. La Fundació Carl Faust, fundada el 1951, té cura del Jardí. La superfície total del jardí botànic és de 16 Ha.

Durant la passejada descobrirem racons singulars del jardí Botànic que ens faran gaudir encara més d’aquesta visita:

El Jardí Botànic Marimurtra, situat a la població de Blanes, es pot considerar un dels més importants i bonics d’Europa. De fet, ha estat declarat Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya

El Jardí Botànic està situat en un paratge envejable amb unes vistes precioses.   

.

                                 

Començarem pel Jardí Subtropical on trobarem paisatges subdesèrtics d’arreu del món, com les costes de les Illes Canàries, zones àrides del sud d’África, de Mèxic o d’Austràlia.

        

           

Continuarem pel Jardí Temperat, on trobarem els ecosistemes formats a les zones temperades del planeta, com la Xina i Japó, les selves temperades del nord i sud d'America o l'est d'Austràlia. 

I arribarem al Jardí Mediterrani, on veurem la gran diversitat d’espècies de la Conca Mediterrània, però també paisatges d’altres parts del món on domina el clima mediterrani, zones de Califòrnia, de Xile del Sud d’Àfrica o d’Austràlia.

   San Francisco Botanical Gardens

       

Creat l’any 1926

Visitat l’any 2007

El San Francisco Botanical , anomenat abans Strybing Arboretum és un gran jardí botànic situat al Golden Gate Park de San Francisco. S'allarga sobre 22,3 hectàrees i comprèn més de 7500 espècies. És el jardí botànic més bonic de la

Costa oest dels Estats Units.

    

És presentat als anys 1890 per John McLaren, però la construcció no comença fins al 1926 després que Helene Strybing fa donació de fons per a la seva creació. La plantació comença el 1937 gràcies a nous fons, locals o de la WPA, i el jardí botànic obre oficialment el maig 1940. Ja que forma part del Golden Gate Park, és controlat per la ciutat de San Francisco, però la SF Botanical Garden Society (abans la Strybing Arboretum Society) administra l'Helen Crocker Russell Library of Horticulture, les vendes de plantes mensuals, els programes educatius per a nens i adults, així com una llibreria. La Societat deixa també fons per a nous projectes i renovacions del jardí.

       

Jardí botànic de Mont-real

Creat l’any 1931

Visitat l’any 2010

El jardí botànic de Mont-real (Jardin botanique de Montréal), fundat el 9 de juny de 1931 pel frare Marie-Victorin, i concebut per l'arquitecte paisatgista Henry Teuscher, és avui un dels més importants del món, el segon al món pel que fa a dimensions i col·lecció de plantes després dels Jardins botànics reials de Kew (Royal Botanic Gardens of Kew), a Londres. S'estén sobre 73ha, al nord del parc olímpic. S'hi troben més de 22000 espècies i cultivars de plantes.

  

     

Obert tot l'any, el jardí es compon de deu hivernacles d'exposició així com de nombrosos jardins temàtics. S'hi pot sobretot visitar el Jardí de la Xina, el jardí japonès, el Jardí de les Primeres-Nacions, el Roserar, el Jardí del sotabosc, l'arborètum i diversos altres jardins per temes. D'altra banda, l' Insectari i la Maison de l'arbre estan situats sobre el terreny del jardí botànic.

Entre els vegetals estrella al jardí botànic, destaquen les araceae, les begònies, els bonsais i penjings, les bromeliàcies, les cactàcies, les falgueres, les gesneriàcies, els lilàs, els lotus i les orquídies entre altres.

Jardí botànic de la universitat d'Estrasburg

Creat l’any 1870

Visitat l’any 2009

Avui, el Jardí botànic té la mateixa superfície que a la seva creació, és a dir, 3,5ha. El constitueixen 9 parcel·les que envolten l'Institut de Botànica: l'arborètum, l'hivernacle tropical, l'hivernacle fred, l'hivernacle de Bary, l'hivernacle de les plantes carnoses, l'estany, el sistema (o escola), les parcel·les ecològiques i les parcel·les de les plantes útils.

     
      

Comprenent avui més de 6000 espècies diferents d'arbres i de plantes, el jardí pertany a la Université Louis Pasteur que en garanteix el manteniment i la direcció científica. Constitueix un museu vivint per a tots.

  

Els grans hivernacles de l'època alemanya van ser destruïts l'11 d'agost de 1958 per la calamarsa. Només l'hivernacle dodecagonal anomenat «hivernacle de Bary» en honor del fundador del jardí, va ser salvat de la demolició de 1963. S'ha classificat com a monument històric. L'Institut de Botànica i els locals actuals (hivernacle fred i hivernacle càlid) van ser construïts el 1967 sota la direcció del degà H.J. Maresquelle, director del jardí de 1945 a 1969.

   

El Jardí botànic d'Estrasburg depèn de la Facultat de les Ciències de la Vida. Aquesta particularitat condiciona els seus objectius: com tot jardí botànic és un suport per als estudiants, els escolars i el públic desitjós d'instruir-se. Reuneix una ampla paleta de plantes diferents organitzades segons una classificació vegetal precisa. Aquesta vocació pedagògica és primordial. El jardí botànic proposa visites guiades així com activitats pedagògiques per tal de sensibilitzar el públic i, més particularment, les joves generacions de la importància de la conservació del patrimoni vegetal.

El jardí botànic juga un paper important en la conservació de les plantes amenaçades d'extinció. Conreant-les i intercanviant-les al si d'unes xarxes de jardins i d'instituts botànics socis, participa en la salvaguarda de la biodiversitat. Un dels objectius del jardí botànic és d'atreure l'atenció del públic pel que fa als perills que amenacen la biodiversitat. Té l'ambició de fer d'aquesta sensibilització una acció durable.