JARDINS BARROCS i ROCOCÓS

JARDINS DE PETERHOF (SAN PETERSBURGO)

Creats l’any 1717

Visitat el 11 de setembre de l’any 1997

A 29 Km de Sant Petersburg, entre la carretera i el mar, es troba un dels recintes més fascinant que mai he visitat, el Palau de Peterhof, també conegut com el petit Versalles. No es tracta d'un simple palau amb immensos i bells edificis barrocs, encapçalats pel Gran Palau, sinó que consta de dos parcs i el conjunt de fonts més gran del món. Quant entres al recinte, has d'estar ben atent a tots els detalls, perquè és un autèntic jardí dels sentits, una perfecta unió de vista, gust, oïda, olfacte i tacte, als quals s'ha unit un sisè sentit, que ens permetrà organitzar millor la nostra visita
.

Realment, cal reconèixer el gust pels elements que componen el Palau, una combinació perfecta de natura, aigua, edificis daurats, grans arbres, precioses plantes, immenses fonts, diversos llacs i amb una porta d'entrada directament al mar. És un lloc de conte, on t'agrada tot el que veus, ja que la cura i l'aspecte són impecables.

Hi ha dos parcs : el «Parc Superior» amb cinc fonts i el «Parc Inferior», on hi ha el complex de fonts més gran del món.  El Parc Inferior té 102,5 hectàrees .  Les fonts utilitzen aigua que prové de fonts naturals, i l'obtenen mitjançant un «rebedor» que té una longitud de 22 km , construït en 1721 - 1724 per l'enginyer V.Tuvolkov .

L'espectacular parc a Peterhof es destaca per la gran varietat d'estils que abasta en el seu disseny i característiques.  En representació de gairebé dos segles de la moda europea aristocràtic executat amb els més alts estàndards, Peterhof és com una enciclopèdia del disseny del parc a través de l'era de l'imperi.  Particularment impressionant és el fet que els mestres paisatgistes i dissenyadors de jardins que treballaven a la finca en Peterhof aconseguit superar les condicions d'extrema inclemències del clima del nord per crear un paradís de verdor i flors, vistes panoràmiques i adornat decoracions arquitectòniques.

JARDINS  DE SANS-SOUCI  (BERLÍN)

Creat l’any 1755

Visitat el 13 de setembre de l’any 1992

El 10 d'agost de 1744, Frederic va ordenar que el tossal fora convertit en una vinya aterrassada. Es van crear tres terrasses amb el centre convex per a maximitzar la llum solar. Els murs de les terrasses, d'atobó, es van foradar amb 168 nínxols esmaltats. Contra el mur es van plantar vinyes enfiladisses procedents de Portugal, Itàlia, França i de la propera zona de Neuruppin, mentre que als nínxols es van plantar figueres. Cada terrassa va ser dividida per rengles de gespa, en les quals van ser plantats teixos. Petits boixos voltaven la zona, fent una mena de parterre circular ornamental. Al bell mig d'aquesta "roda" es va situar una escala de 120 graons (avui dia 132) que dividia les terrasses en sis.

En el seu projecte per als jardins, Frederic va donar molta importància a la combinació de jardins ornamentals amb jardins pràctics, demostrant així la seua creença en el fet que l'art i la natura han d'estar units.

El Palau i el Parc de Sanssouci, sovint qualificats com el "Versalles Prussià", són un síntesis dels moviments artístics del segle XVIII en les ciutats i corts d'Europa. Aquest conjunt és un exemple únic de creacions arquitectòniques i disseny del paisatge en el context intel·lectual de les idees monàrquiques de l'Estat.

                                                                                

Sota el tossal es va construir l'any 1745 un jardí ornamental barroc a imatge del parterre de Versalles. L'any 1748 es va instal·lar al centre d'aquest jardí la Gran Font. Frederic mai no la va veure en funcionament perquè els enginyers que la van dissenyar no tenien prou coneixements d'hidràulica. A partir de l'any 1750 es van anar col·locant estàtues de marbre al voltant de la font.

JARDINS DE SCHWETZINGEN  (ALEMANYA)

Creats al s segles XVII – XIX

   Visitat el 18 de setembre de l’any 1992

El Palau de Schwetzingen era la residència d'estiu dels prínceps del Palatinat Carles Felip i Carlos Teodoro.  Era una de les 3 residències palatines, les altres són Heidelberg i Mannheim.  El 2007 es va proposar el reconeixement de la residència estiuenca de Schwetzingen com a Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. La situació del Jardí de Schwetzingen és única en el que al seu disseny i conservació es refereix.  Al contrari del que ocorre en la majoria dels jardins palatins, els antics estils de jardineria no s'han vist reemplaçats i d'aquesta manera destruïts o canviats pels nous.  En Schwetzingen, el caràcter dels antics i formals jardins francesos s'ajusta perfectament amb els jardins paisatgístics moderns segons el model anglès.

La ubicació del jardí de Schwetzingen és únic en concerneix seu disseny i conservació. Contràriament al que passa en la majoria dels jardins Palatines, estils antics jardineria té no estat substituïts - i així destruïts o canviat nou. A Schwetzingen, el caràcter dels jardins francesos vells i formals encaixa perfectament amb la moderns jardins paisatgístics del model anglès.

Schwetzingen jardí era, amb l'excepció de la zona que envolta els banys, accessibles a tota la població ja en temps dels prínceps electors, des d'aleshores fins i tot sense quota d'inscripció. Una ordenança que regeixen el comportament adequat dels visitants.

La font central, anomenada font de l'Arion, és obra de Guibal. Té com el seu tema una història de la mitologia grega: Arion (Arion de Lesbos) fou un cantant molt conegut. Després d'un concurs, que va guanyar un gran premi, el copaven els mariners en el vaixell on viatjava. Ella li suplicà la gràcia a cantar per última vegada, que li fou concedida. Cantant, els dofins van aparèixer i Arion aconseguia pujar a un d'ells, que el portaren a la costa, per tal que ell podria seguir el seu itinerari. Segons algunes tradicions, la constel·lació del dofí és realment Arion sobre el dofí.

A la zona posterior del anomenat "jardí turca' és la mesquita, obra de Pigage. Això no és en absolut una mesquita, però una interpretació en llenguatge artístic d'Europa del segle XVIII, i així no hi ha cap rèplica d'un veritable construcció islàmica. El pati de la mesquita serveix sovint per a representacions d'òperes en l'aire lliure. La mesquita ha estat utilitzat ocasionalment pels musulmans.

                                          JARDINS DE VERSALLES  (FRANÇA)

Creats al segle XVII – XVIII

Visitat  el 20 de setembre de l’any  2008

El palau de Versalles és el gran palau dels reis de França, situat a la ciutat que li dóna el nom, al departament d'Yvelines (l'Illa de França), a uns 20 km de París. Fou fet construir per Lluís XIII i fet ampliar per ordre de Lluís XIV. La més famosa de les estances és el Saló dels Miralls. Lluís XIV va deixar París i va decidir construir Versalles, com una petita ciutat allunyada dels problemes. Tindria diverses etapes constructives, marcades per les seves amants. Primera etapa (1661-1668). Segona etapa (1668-1678). Tercera i última etapa (1678-1680).

Lluis XIV considerava que els jardins eren tan importants com el palau en si i va voler que fossin creats d'acord.  En 1661, va encarregar a l'arquitecte André Le Nôtre que creés una nova meravella. Assistit per C Olbert, Le Brun i Mansart, Le Nôtre va crear uns jardins d'estil francès de noranta hectàrees, en un parc de vuit-centes.    El jardí compta amb 2.000 estanys i fonts, 350.000 arbres, i cada any es planten 300.000 flors. És un veritable museu a l'aire lliure on podem descobrir riques estàtues de marbre blanc, grups escultòrics i gerros. 

A sota del castell, l'hivernacle dels tarongers de Versalles està situat sota el "Quadre del Migdia".  Està formada d'una galeria central de 155 metres de llarg rodejada per dos galeries laterals situades sota les "escales de les Cent marxes".  L'hivernacle dels tarongers mesura 13m d'alçada i consta de més de 1000 arbres, tarongers, llimoners, magraners dels quals certs són centenaris, baladres, ... i el conjunt està enllumenat per grans finestres.  Els arbres donen fruita i els hortes del Palau de Versalles els treuen a partir de la meitat del mes de maig fins a la meitat del mes d'octubre cada any.

El Gran Canal té la forma d'una creu, de 1.5 km de llarg i 62m d'ample i d'una perifèria total de 5.5 km, perllonga en el seu eix principal la perspectiva del jardí del Palau de Versalles a l'infinit.  Orlat de faigs, roures, freixes, i cirerers silvestres, forma un conjunt harmoniós.

 El Gran Canal serveix durant les sumptuoses festes reals, com el punt d'arrencada dels focs artificials, però també com un veritable decorat de teatre.  El Gran Canal ha acollit sota Louis XIV una flota conseqüent: un veler de tres pals, una galera, xalupes, gòndoles procedents de Venècia,.

Els jardins del Palau de Versalles consten de més de 30 estanys entre els quals figuren els famosos Estany de Neptú, Estany d'Apol·lo, Estany de Latone, Cada estany consta de sortidors que participen igual que les 50 fonts del jardí al magnífic espectacle de les grans aigües musicals de Versalles.  La Estany de Neptú presenta per si sol més de 150 efectes d'aigua durant els seus espectacles.