JARDINS ÀRABS
Jardins de Bagh-e-Fin Kashan ( Iràn)
Creats al segle XVI
Visitat el 8 de setembre de l’any 1980
El Bagh-e-Fin es considera un dels jardins històric més bonics iranians. Antigament es trobava tancat, actualment és un jardí obert i visitable, està al extraradi de Kashan, una ciutat situada a 260 km. al sud de Teheran.
Aquest jardí i el seu palau va ser construït pel rei el Sha Abbas a finals del segle XVI, estava dedicat a festes i a recepcions.
El seu traçat procedeix del chahar bagh, el plànol geomètric quatripartit de origen mongol.
Els seus alts murs de terra,actualment el protegeixen dels humans com antigament el protegien dels vens del desert.
En el punt de trobada de aquestes aigües es va construir uns llacs, un gran llac quadrat, un segon llac també quadrat a interior del pavelló central, un trecè orizontalment i cinc mes quadrats i rectangulars de dimensions més petites.
Aquesta trama d'aigua esta magnificada per un revestiment de rajoles de diferents colors i crea un ritual visual i sonor al temps com flueix l’aigua dels sortidors. S’han deixat creixe el eucaliptus i les figures, però les flors escaseigen i a l’hora del crepuscol es crea una màgia infinita.
Creats l’any 1878
Visitat el 15 de setembre de l’any 1980
L'aigua no només es
destinava a la irrigació de plantes necessàries per a l'alimentació, sinó que
va ser en aquests mons àrids on va sorgir el jardí.
Segons el Gènesi, al principi, Déu va crear un jardí anomenat Edèn. Edèn
era un fèrtil i fragant oasi, de màgica calma només interrompuda pel so de l'aigua
i del riure.
Naser al-Douleh, el governador de la veïna ciutat de Kehman, a 800km. de Teheran, va fer edificar Bagh-e-Shazdeh, era una residència d’estiu en un solitari lloc del desert
El miracle d’aquest ver jardí al mig del desert espot explicar fàcilment per les muntanyes veïnes on es trava l’aigua que pot alimentar aquest jardins.
L’aigua arriba per mediació de canonades subterrades al desert. El simple fet de la gravetat fa possible el rec d’aquesta vegetació i dels brolladors de les diferents fonts i sortidors.
El pavelló presenta una certa elegància i es d’un estil iranià clàssic de una simplicitat casi moderna. Per al iranians aquest jardí constitueix el símbol de la dinastia dels Qadjars, però per mols visitants segueix se'n un somni del paradís.
Jardí de la Alhambra de Granada (Espanya)
Creats als segles XII - XIV
Visitat el 9 de setembre de any 1983
La fascinació que produeix la Alhambra de Granada és immediata. Era una ciutadella real i militar, aquest conjunt fortificat reunia en una plataforma de720 m. de llarg per 220 m. d’ample, constitueix el mite nostàlgic de una civilització àrab poderosa i refinada.
Entre les tores les sales i els salons del palau es troben alguns dels jardins més emblemàtics del model islàmic. La seva estructura es base en la utilització de les plantes i les flors combinades amb les fonts i l’aigua.
L’aigua es portava del riu Darro a través de canals fins a uns dipòsits subterranis, des de on es feia pujar per mediació de sínies, múltiples sèquies, canals i llacs remataven aquest circuit d’aigua.
La exuberància dels jardins de la Alhambra de Granada, protagonitza una mostra en el Jardí Botànic de Nueva York, que busca evocar els olors, els colors i l’arquitectura de “ un dels jardins més bonics del món “
Els jardins de l’Alhambra, que han inspirat a
tants jardiners, prínceps, escriptors i poetes amb nostàlgia de fantasmes que
vaguen per la part alta de la ciutat, però la ombra de la seva bellesa evoca la
nostàlgia d'una civilització
desapareguda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada